
La gent es va perdent, alguns més que altres,però et sents bé.Creus conèixer als quals t'envolten,les situacions tirants són gairebé irremeiables,i les decepcions arriben per si soles,encara sort que el destí sempre té alguna sorpresa amagada per a animar més els dies,i que millor que una operació que em duu amargant en tots els sentits.
Des de la meva sortida de l'hospital,tinc una visió més confusa,pot ser que sigui per les hores perdudes,que van ser moltes,els dies eren eterns,avorrits,cansats,
irritants,interminables,desoladors,decebedors,buits,i com no...,molt molt trists.
M'he dut amb mi tot això i més,i sembla que m'hagin consumit les forces i les ganes de crear,escriure,llegir,sortir..fins obrir els ulls.
Temporalment tanco aquest bloc,per falta de motivació,i interessos,poc queda per contar,el meu cap no pensa,no pot,ja vindran dies millors,amb més llum i idees noves.